refugiats
SINOPSIS
Un país en guerra. Dos pobles enfrontats. La possibilitat que s’estigui perpetrant un genocidi.
Un periodista manté una batalla dialèctica amb el general en cap de l’exèrcit regular. El periodista treballa per a un programa sensacionalista de gran audiència, Refugiats, que tracta el conflicte bèl·lic com un concurs televisiu, un espectacle.
Com en una partida d’escacs, els dos personatges es van posant a prova un a l’altre i canvien tàcticament de posició. I, mentrestant, els guerrillers, els soldats i la població civil esdevenen simples peons en un macabre tauler de joc, peces prescindibles i intercanviables.
A Refugiats la vida humana té un valor relatiu. L’únic que compta és el showtime.
FITXA ARTÍSTICA
DIRECCIÓ: AUTOR:
Ferran Joanmiquel Sergi Pompermayer
​
INTÈRPRETS:
Patricia Rodríguez Jordi Garcia
Estefania Trias Marta Ensesa
Miquel Claparols Alba Feixas
TÈCNIC: FOTOGRAFÍA:
Guillem Colomer Joanqui Quintans
​
DISSENY GRÀFIC:
Aleix Cabarrocas
​
ESCENARI, VESTUARI I PRODUCCIÓ:
CIA Al fons a la dreta
GUIÓ
“La veritat és el que es diu per televisió”
Una màxima periodística diu que la primera víctima d’una guerra és la veritat. Qui s’apropia del relat, pràcticament, ha guanyat la batalla de l’opinió pública. La veritat esdevé, aleshores, moneda de canvi, quelcom que va mutant en funció dels interessos. En l’espectacle de la guerra el dolor de l’altre pot arribar a banalitzar-se fins a extrems grotescos. Embolcallat per una pàtina de falsa humanitat, el patiment aliè es converteix, simplement, en un objecte de consum més.
​
Ningú no dubta de la necessitat de donar cobertura mediàtica a qualsevol tragèdia humana. Ara bé, més enllà de l’imprescindible rigor de l’ètica periodística, ens hem de preguntar quina mena de societat som quan la cobertura d’un drama humà es converteix en pa i circ per a les masses, i substituïm la nostra capacitat d’empatia per la contemplació morbosa de la misèria de l’altre.
​
El muntatge juga amb el públic assistent creant una posada en escena gairebé immersiva, tan propera que l’interpel·la directament. L’obra bascula entre moments d’intens realisme dramàtic i escenes amb un component còmic properes a la farsa.